Nacionalsime i

3- El canvi en els taxis: quan els personatges es desplacen en taxi, sempre saben l'import exacte d'aquest i sense mirar la cartera treuen un bitllet i li donen taxista. Aquest sempre coincideix amb l'import exacte del viatge, i mai s'esperen a què els hi donin el canvi.

4- I per últim, la noia que científica sempre ha de ser guapa, preferiblement alta i rossa: quan el govern té algun problema que requereixi científics, la més destacada del camp, si és una dona, ha de ser molt guapa i el protagonista s'ha d'enamorar d'ella. Per exemple a la pel·lícula passenger o la pel·lícula arrival.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els arguments a favor d'això podrien ser que d'aquesta manera es desmenteix que les noies rosses no són intel·ligents, però, d'altra banda, els arguments en contra dirien que les noies de ciències no tenen per què ser guapes ni rosses, que en la realitat hi ha molta més diversitat, i que això només crea un altre estereotip de dona.

5- En les persecucions de cotxes, quan van carrer amunt i arriben a dalt salten. La veritat és que es necessitaria una velocitat superior als 230 km/h i una inclinació de com a mínim 45 graus per fer els salts que simulen a les pel·lícules.

6- Presidents dels Estats Units negres. D'ençà que Obama va guanyar les eleccions les pel·lícules americanes van passar a representar els seus presidents negres. Això és un bon recurs, ja que d'aquesta manera s'associava la pel·lícula amb la realitat. L'actor que més ha representat aquest paper ha sigut Morgan Freeman. Això no obstant, inclús abans de Barack Obama, ja hi havia algunes pel·lícules que es van avançar i van fer els seus presidents de color. Per exemple Deep Impact rodada al 1998. En aquesta escena podem veure com el president fa un discurs .

 

 

 

 

 

 

 

​

​

​

7- Segons les pel·lícules americanes, els nens no han tingut infància si no han: venut galetes com a a boy scouts, tingut una casa en un arbre, venut llimonada al carrer o fet una fogata menjant mashmallows . Aquestes tres coses que associem ràpidament a la cultura americana, i és que a les pel·lícules i sèries de televisió són elements innegables que tard o d'hora acaben sortint. De fet, escrivint la frase anterior m'he adonat que he escrit els termes boy scout i mashmallow en anglès, en comptes d'escriure nens exploradors i malvís (núvols de sucre). Això em porta a pensar el nivell en què tenim assumit que aquestes paraules són típiques d'aquella cultura, quan, en realitat, aquí també existeixen.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Tot seguit trobem els elements que podríem considerar nacionalistes. És així perquè són llocs o objectes físics als quals se'ls hi ha atorgat algun valor associat a una pàtria o nació.

1. Tots els meteorits sempre cauen a la ciutat de Nova York: en algunes pel·lícules apocalíptiques, la fi del món sol arribar en forma de meteorit, i quan ho fa, cau normalment sobre la ciutat de nova York. És com si aquesta tingués una mena d'imant que atreu a tots els fenòmens naturals catastròfics. Un exemple d'això el podem trobar a la pel·lícula Deep Impact. Aquest film és un drama apocalíptic en el qual la caiguda d'un meteorit amenaça la supervivència de la raça humana.
En aquesta escena , podem veure que el meteorit cau a la costa de Nova York creant un gran tsunami que arrasarà la ciutat.
La filmografia estatunidenca ha fet d'aquesta ciutat el centre de moltes pel·lícules, i també d'un element molt representatiu d'aquesta: l'estàtua de la llibertat.
L'estàtua de la llibertat s'ha convertit en un autèntic icona nord-americà. Representa la llibertat (tal com el seu nom indica), la força i l'esperit d'una nació. El cinema americà no ha dubtat en fer servir aquest recurs en les seves pel·lícules. Tots recordarem algun típic final de pel·lícula on tot queda destruït, només hi ha pocs supervivents, però l'estàtua de la llibertat encara està allà present, intacta. Simbolitza la resistència d'un país i el difícil que és enderrocar-lo. Això ho podem comprovar a la pel·lícula 2012 Ice Age ( escena final 1 h 10 s). En aquest exemple observem com els protagonistes estan atrapats a dins de l'estàtua de la llibertat. Gràcies a aquesta s'han aconseguit salvar del glacial i uns helicòpters vénen a rescatar-los.

 

 

 

 

 

 

​

 

2- Escenes de discurs amb la bandera americana de fons. Algunes pel·lícules opten per fer escenes amb les quals els americans se sentin involucrats. Solen ser discursos o parlaments del president dels Estats Units (de la pel·lícula) cap als ciutadans. Al fons com a mínim sempre s'observa una bandera americana. Aquestes escenes es fan per imitar a la realitat quan el govern fa alguna roda de premsa. Això pot semblar normal, ja que moltes vegades els films volen imitar la realitat per aconseguir més credibilitat. L'element nacionalista comença quan s'aprofita aquesta idea i col·loquen a un personatge de la pel·lícula davant en aquesta situació per fer un discurs "motivador" i "heroic" cap als seus companys. Això passa incús en pel·lícules infantils com Toy Story 2 quan buzz light year fa un parlament a les altres joguines perquè no es rendeixin.

​

​

​

​

​

​

​