Nacionalsime i

El nacionalisme i el cinema americà han estat fortament lligats des de l'inici de les pel·lícules americanes, sobretot en les que són de tipus èpic, històric o d'aventures.

Una de les pel·lícules clau pel desenvolupament del nacionalisme a Amèrica va ser "El último mohicano" dirigida per Michael Mann l'any 1992, que és una adaptació d'una novel·la escrita l'any 1826 per Janes Fenimore Cooper. Aquesta pel·lícula va ajudar a assentar les bases de la mitologia dels orígens de la nació nord-americana (qui va ser l'últim indi natiu?) i la visió dels mateixos ciutadans(d'orígens molt diversos) anys després de la seva independència.

L'argument d'aquesta pel·lícula se situa al voltant del S.XVIII. Tracta sobre les guerres entre França i Anglaterra per disputar-se les terres del nou món, és a dir, Nord Amèrica i Canadà. Magua, un indi de la tribu de les fures, planeja una venjança contra el coronel Munro (oficial britànic al servei de la corona). L'indi acusa el coronel de matar a tota la seva família i planeja matar-lo a ell i a les seves filles. Un dia decideix segrestar-les i aquestes són rescatades pels tres mohicans que es trobaven per la zona. Després d'això i la derrota britànica, el coronel torna a caure en una emboscada de les fures. Finalment esdevenen un seguit de persecucions de les quals no en desvelaré el final.

Si aprofundim més en la pel·lícula, podrem observar que dins de l'argument general en podem trobar tres trames: per una banda tenim la història general d'un país que està en les seves primeres fases de desenvolupament. D'altra banda l'extinció de les ètnies pròpies de la regió. Finalment trobem el romanç entre la bella filla del coronel Munro i el fill blanc d'un mohicà al qual anomenen Hawk-Eye (ull de falcó).

El tema principal del film és clarament l'origen de la nació nord-americana. Des de fa ja bastant de temps (més abans que ara, tot s'ha de dir), existeix un gran interès per registrar els inicis com a nació i posar per escrit els elements que van propiciar aquest origen. Això és degut al fet que a diferència de la història cultural europea, que es remunta més de XX segles enrere, la informació sobre les tribus americanes que van poblar per primer cop el continent és molt més escassa.

La pel·lícula l'últim mohicà ens planteja tres tipus de personatges:

En primer lloc, els oficials britànics i francesos. Es creuen superiors als colons i els indígenes. Són sovint els iniciadors dels problemes dels indis, fent-los partícips en una guerra per conquistar les seves pròpies terres en nom d'una corona estrangera.

​

En segon lloc tenim els colons. Viuen a les fronteres entre territori conquistat i salvatge. Són gent humil de pell blanca al servei de la corona anglesa enviats a colonització del nou continent.

Finalment els indis. Són els natius que hi havia abans de l'arribada dels anglesos que han viscut en consonància amb la natura. No obstant les seves tradicions s'han vist alterades per l'arribada de l'home de la pell blanca.

El perfil del protagonista és el d'un home lliure, solitari, adaptat al medi i lluitador per instint. Encara que durant la pel·lícula insisteix que és de raça blanca "sense cap barreja", sí que adquireix alguns trets característics dels indígenes. És un home rebel i totalment desvinculat dels interessos econòmics de la corona anglesa. Té un sentit de la llei propi on defensa la llibertat individual i la igualtat davant la llei i la democràcia.

Aquesta pel·lícula és una de les primeres a establir un perfil d'heroi americà protagonista que s'ha mantingut fins al dia d'avui, fins i tot algun dels seus trets ens poden recordar a l'actual Capità Amèrica del qual parlarem més endavant.