PRIMERA ETAPA: 0-4 ANYS

En aquesta primera etapa, una de les coses que més recordo és com la meva mare, el meu pare i la meva àvia em cantaven cançons de bressol. He de reconèixer que era una mica pesadeta a l'hora d'anar a dormir ja que em costava molt adormir-me. És per això que els mesu pares m'havien de cantar molte vegades aquestes cançons. La que més m'agrada i més recordo és aquesta:

La música no se la van inventar els meus pares, però la lletra sí. Té una barreja de català i castellà perquè jo parlo diferent amb la meva mare que amb el meu pare, i aquest va ser el resultat final. Clikant aquí podreu veure una versió amb notes i pentagrama.

NOTA LA LECTOR: Has de clicar sobre la paraula subratllada del principi de cada paràgraf per obrir un enllaç a Youtube i escoltar la melodia.

Fase 1: els meus primers anys de vida

Les meves primeres cançons

Les cançons que més m'agradaven escoltar quan era petita eren les de les sèries animades. Jo vaig néixer i créixer amb aquestes cançons:

Teletubbies: Segons els meus pares els teletubbies van ser una de les primeres sèries de dibuixos animats que vaig veure. La seva cançó no tenia lletra, però m'han explicat que sempre que començava el programa em opsava a riure i a tararejar la cançoneta que hi havia de fons.

Les tres bessones: Aquesta no és la segona sèrie que vaig veure (perquè en aquest cas seria pococyo) sinó la que més m'agradava. Normalment anava a berenar a casa de la meva àvia, i ella m'ha explicat que no vaig trigar més de dues setmanes en aprendre'm la seva cançó de la intro de memòria.

Pocoyo: Aquesta sí és la segona sèrie que vaig veure. No obstant no m'agradava gaire. La vaig veure per primer cop un día que vam anar a dinar a casa dels meus cosins. Els meus pares m'han explicat que em vaig posar a plorar però no sabien perquè. Uns anys més tard, quan vaig aprendre a parlar, els hi vaig dir que no m'agradava pocoyo perquè no entenia que l'elefant fos de color rosa. Resulta que pocs dies abans d'anar a dinar amb els cosins havia vist un reportatge d'elefants de la savana, però que tots eren de color gris. La veritat és que ara amb 14 anys segueix sense agradar-me pocoyo.

Lunnis: Normalment no mirava sèrie, sinó que escoltava les cançons en anglès. Això és degut a que la meva mare tenia un CD de cançons que posava als nens de 1r de Primària. Quan m'aborria me les posava a mi també i escoltava durant molta stona les seves cançons.

A l'escola vaig començar a cantar...

Cap al final d'aquesta etapa, als tres anys, vaig començar a anar a l'escola petita de Sadako. Durant el meu primer any els meus companys i jo vam aprendre un munt de cançons rutinaries, que havíem de cantar per exemple abans de dinar o abans d'anar a dormir. Aquestes són les cançons que més recordo d'aquesta etapa:

Nyam, Nyam, bon profit: Aquesta cançó la cantàvem abans d'anar a dinar. Era una cançó fàcil i rutinària per a nens de 3 anys.

Xip,xap,xip,xap tots a l'aigua: Quan era petita, no m'agradava anar a la piscina. Sempre ens feien cantar aquesta cançó, i jo sempre m'enfadava perquè quan diu tots a l'aigua, tots al'aigua tothom es tirava a la piscina menys jo.

El gall quiquiriquí: Molt sovint, quan arrivavem a l'escola ens feien cantar aquesta cançó. Se suposava que ens donava energia per poder fer coses durant el dia. M'agradava molt cantar aquesta cançó perquè era de les primeres en arrivar a l'escola i durant l'estona fins del 8:30 m'avorria molt.

-Sol, solet: Aquesta cançó no sé ven bé quina finalitat tenia, però és una de les que la majoria de persones contiunua recordant encara a la serva edat adulta.

-O lai lai, la masovera: Una de les primeres coses que vam aprendre a parbulari van ser el dies de la setmana. I aquesta cançó anava molt bé per aprendrel's.

Fase 2: germaneta nova!

El 11 de Juny de 2004 va néixer la coseta més preciosa que he vist mai amb els meus ulls. Amb un pes de 3.4 kg i un caràcter ben fort va arribar al món la meva germaneta petita. De fet l'únic record que tinc de la meva infància és com unes mans (les quals per molt que m'esforçi a recordar no sé a qui pertanyen) em donen un petit bebé embolicat amb una tovallola blanca. Recordo perfectament que en aquell moment vaig sentir una barreja de por, entisisme i curiositat per aquella petita boleta. De fet, segons els meus pares el primer que vaig dir quan me la van donar va ser:- Mami agafa'l que el trencaré-. Deu sonar una cosa molt cuca per una nena de tres anys. Des d'aquell moemnt vaog sentir i sento la necissat de protegir-la i transmiti-li tots els meus coneixements. Al igual que van fer el meus pares amb jo li vaig cantar les cançons que a l'escola anva aprenent, i sempre conversava amb ella encara que només fos un nadó i n o pogués entrendrem. També com en aquella època vaig començar a fer ballet sovint feia demostracions davant seu ensenyantli lo bé que ballava.

Aquí deixo alguns vídeos i fotos de nosaltres dues juntes. Però estic tan segura que el fet de tenir una germana, una altre persona en comú, va afectar tan als meus gustos musicals, a la meva manera de fer les coses... que crec que és important que hi hagi un breu però intens apartat dedicat a ella.

Fase 3: el ballet

Ja ens acostem al final d'aquesta etapa, a P4 (quan tenia quatre anys) vaig començar a fer ballet. No m'en recordo de m'agradava o no, però els meus pares diuen que m'ho passava molt bé. Vaig fer ballet fins a primer de primària. Més endevant a l'apartat on corresponguin els 6 anys explicaré perquè vaig deixar de ballar. Segons m'han explicat faig fer dos festivals: en un anava disfressada i reprasentava un follet i en l'altre vaig fer de gamba. Els meus pares no tenen moltes fotografies, però les que han sobreviscut durant tots aquest anys i són mínimament visibles són aquestaes:

Fase 4: Cançons de Nadal

Finalment per acabar aquesta etapa m'agradaria parlar de les cançons de Nadal. Aquesta època sempre m'ha encantat, per Nadal sempre em tornava boja i començava a decorar fins i tot a la meva germana! Era un època molt màgica, bé i ho continua sent! El que més m'agdava era decorar l'abre i el sopar de Nadal la meva germana i jo començàvem a cantar Nadales davant de tots els nostres familiars. Ens ho pasàvem realment bé!